lunes, 31 de enero de 2011

Comentari de clase..............

1- Què he aprés en la classe d’avui?
Abui en la 1º clase hem estat parlant de Federico García Lorca y hem vist dos videos dell, y en la 2º clase hem lleguit uns poemes de Federico.

2- Què m’hauria agrada aprendre?
.............................................

3- Nota que li fique a la classe:
10 :)

4- Nota que me fique a mi com alumne:
10 :)

             Marcelo Fernandez Recatala

jueves, 27 de enero de 2011

Comentario de clase.......

1- Què he aprés en la classe d’avui?
Abui en classe el professor ens a donat unes pagines guep y mos hem ficat a estudiar pa el examen dels dijous que be.

2- Què m’hauria agrada aprendre?
..................

3- Nota que li fique a la classe:
10 :)

4- Nota que me fique a mi com alumne:
10 :)


      Marcelo Fernandez Recatala

Escrivim un Poema

1- Triarem el tema sobre el qual parlarem.
El amor.

2- Triarem la forma poètica que usarem: jo vos recomane dues Romance o Soneto.
Un romance es una combinación métrica de origen español que consiste en repetir al fin de todos los versos pares una misma asonancia y en no dar a los impares rima de ninguna especie.
Un soneto es una composición poética que consta de catorce versos endecasílabos distribuidos en dos cuartetos y dos tercetos. En cada uno de los cuartetos riman, por regla general, el primer verso con el cuarto y el segundo con el tercero, y en ambos deben ser unas mismas las consonancias. En los tercetos pueden ir estas ordenadas de distintas maneras.

3.- Triarem si la rima és assonant o consonant.
Se dice riman asonante las palabras en las que coinciden las vocales acentuadas de cada sílaba a partir de la última vocal tónica. Esto excluye las vocales no acentuadas de los diptongos; por ejemplo, "niño" rima asonantemente con "vivo".
La rima consonante (o rima perfecta o total) es la que se produce entre dos o más versos cuando los fonemas de sus últimas palabras coinciden a partir de la vocal acentuada.

4.- Ens ficarem a escriure la poesia.

Oh vella flor del jardin,
en mi alma dejas tu aliento,
en mis labios tu carmin
oh vella flor del jardin,
como dejar de mirarte
si tu aroma se disfraza
del recuerdo de amarte.


            Marcelo Fernandez Recatala

miércoles, 26 de enero de 2011

Comentario de clase.......

1-QUÈ HE APRÉS EN LA CLASSE D’AVUI?
En la 1º clase hem acabat de vore uns videos sobre la II Republica Epañola y hem estat parlam sobre la crisis que estem pasant. En la 2º clase hem acabat de parlar lo de la crisis y hem triat el nom del periodic que hem de fer.

2-QUÈ M’HAURIA AGRADA APRENDRE?
…................

3-NOTA QUE LI FIQUE A LA CLASSE?
10 :)

4.- NOTA QUE ME FIQUE A MI COM ALUMNE?
10 :)


                 Marcelo Fernandez Recatala

lunes, 24 de enero de 2011

La Historia De Les Coses (idees principals)

Reutilizar.
No contaminar tanto con las fabricas.
Reciclar.
Cuidar la naturaleza.
No tirar a la basura las cosas que aun nos puedan ser útiles.
Comprar las cosas que verdaderamente nos sean útiles.


                 Marcelo Fernandez Recatala

Comentario de clase.......

1-QUÈ HE APRÉS EN LA CLASSE D’AVUI?
Avui en la 1º clase hem vist videos de cantaetes en sevilla y de camaron, tambe hem lleguit un parell de poessies. En la 2º clase hem acabat de llegir els poemes y el profesor mos ha manat com a deures que mos inventem un poema.
2- QUÈ M’HAURIA AGRADA APRENDRE?
..............................
3- NOTA QUE LI FIQUE A LA CLASSE?
10:) ma agradat molt
4- NOTA QUE ME FIQUE A MI COM ALUMNE?
10 :)


                       Marcelo Fernandez Recatala

Les Quatre Banderes

Esquella: Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat.

Encaboriat: Ple de cabòries.

Espellofava: (no he trobat ningun resultat).

Arrofant: (no he trobat ningun resultat).

Sentor: Olor o gust que comunica a un menjar, a una beguda, una substància que s’hi ha produït per una transformació química.

Estança: Habitació, apartament, on s’està algú.

Vetes: Teixit en forma de cinta, de lli o cotó, fabricat ordinàriament amb lligat de plana, usat per a cordar, rivetejar, etc. Per lligacama porta una veta.

Xerradissa: Conversa animada de molts.

Bòlit: Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d’una de les puntes. Jugar a bòlit.

Canterano: Moble amb calaixos i amb tapa inclinada que, oberta, serveix com a taula d’escriure.

Noguer: (no he trobat ningun resultat).

Retaule: Obra d’arquitectura, amb escultures, pintures, que compon la decoració d’un altar.

Peltre: Aliatge de zinc, plom i estany.

Ennegrit: (no he trobat ningun resultat).

Franel·la: Teixit lleuger i fi de llana amb lligat de llana.

Aclaparadorament: (no he trobat ningun resultat).

Absents: No present en un lloc.

Madeixa:Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment i plegat de manera que no s’embullin les voltes les unes amb les altres. Una madeixa embullada, sense cap ni centener.

Malmesa: (no he trobat ningun resultat).

Troca: En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de cinc-centes canes cadascuna.

Paletes: Persona que treballa en la construcció d’edificis, excloent-ne les instal·lacions o les col·locacions especialitzades.

Bolquer: Peça rectangular de tela amb què s’embolca el cos i les cames de les criatures de pit fins a calçar-les. S’ha de canviar el bolquer a la criatura.
Immersa: Immergit, en sentit figurat. Ens vam trobar immersos en una multitud. Immers en un mar de dubtes.

Clissar: Fugia com un llamp, però l’he ben clissat. Va clissar la noia prop de la casa.

Metòdicament: D'una manera metòdica, amb mètode.

Agullonada: Com d'agulló.

Obscur: Cambra obscura. Un text obscur. Un escriptor obscur.

Pregons: Cridar.

Atzucacs: Carreró o camí sense sortida.

Rialler: Propens a riure.
Malmés: (no he trobat ningun resultat).

Brollaven: (no he trobat ningun resultat).

Corrua: Munió de persones, de vehicles, etc., que avancen els uns darrere els altres formant una llarga filera. Una corrua de camions ocupava la carretera. Corrues de formigues que pugen i baixen.

Destarotada: Que fa les coses sense ordre ni concert.

Sirgues: Corda amb què s’estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d’una riba a l’altra, etc.
Canemàs: Roba feta primitivament amb l’estopa del cànem, destinada a brodar-hi a sobre, molt clara de fils i de passades perquè formin una retícula que serveixi de pauta per al brodat.
Escarpra:instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem, que serveix per a treballar la pedra, fer-hi forats, etc., a cops de martell donats a l’altre extrem.



                            Marcelo Fernandez Recatala